Antony Hewish, el premi Nobel polèmic

L'11 de maig passat se celebrava el centenari del naixement d’un dels astrònoms rellevants i alhora controvertits del segle XX, es tracta de l’anglès Antony Hewish. Nascut l’any 1924, ràpidament va destacar en l’àmbit científic i va iniciar els estudis de doctorat a la prestigiosa Universitat de Cambridge.

Malauradament, la Segona Guerra Mundial va aturar la seva recerca perquè, com molts d’altres, va haver d’ingressar a l’exèrcit britànic. Allà va poder conèixer un altre científic, Martin Ryle, que estava desenvolupant radars i antenes amb propòsits militars. Ambdós científics, acabada la guerra, es van incorporar l’any 1946 al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambrigde, on finalment el 1952 Hewish es va doctorar.

La parella Ryle-Hewish va aplicar l’experiència en antenes i radars a l’observació astronòmica, contribuint de manera decisiva a donar un gran impuls a aquest camp. A poc a poc ens atansem a l’inici de la polèmica de Hewish. El nostre protagonista va desenvolupar un radiotelescopi a Cambrigde anomenat Interplanetary Scintillation Array, el qual permetia mesures en ones de ràdio amb molta precisió per a l’època i a través del qual, l’any 1967, començaria a analitzar-hi dades una jove estudiant postdoctoral anomenada Jocelyn Bell, un nom que segurament us deu sonar.

Jocelyn Bell va poder mesurar i determinar una font de ràdio que mostrava una repetició periòdica, a la qual va donar el nom de Little Green Man 1. No era cap homenet verd, sinó el que ara anomenem púlsar, un tipus de cadàver estel·lar del tipus estel de neutrons que gira a gran velocitat. La descoberta la va fer Bell, però l’article explicant aquests objectes el va signar en primer lloc Antony Hewish, que era el seu superior, i després Bell i tres membres més del grup de recerca. Aquest ordre d’autors seria letal pel que vindria a continuació.

L’any 1974 es va concedir el premi Nobel de física per primera vegada a uns astrònoms, van ser Ryle per la recerca pionera en radioastronomia i Hewish per la descoberta dels púlsars. Jocelyn Bell en va quedar fora, fet que va generar una polèmica que arriba fins als nostres dies. Quins motius van fer que no fos guardonada? El fet de ser dona i jove la va penalitzar? Sovint aquesta polèmica, que acompanyà Hewish fins a la seva mort el 2021, ha portat a menysprear la recerca de Hewish, que va ser molt important, però el Nobel l’haurien d’haver rebut, en tot cas, de forma compartida.

Sabies que...?

És encara molt freqüent en recerca que el “veterà” investigador permanent signi els articles en primer lloc, malgrat que sigui un jove investigador qui ha realitzat la feina. Jocelyn Bell va patir aquest fet en primera persona i això li va impedir guanyar un Nobel. Convé dir que un dels “veterans”, Fred Hoyle, pare del big-bang i persona que gaudia amb les polèmiques, va criticar de manera duríssima Hewish per aquest fet i segurament és en part el gran atiador de la polèmica. Per la por a ser demandat per difamació, Hoyle va acabar fent una carta suavitzant les crítiques a Hewish.

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura", Diari Segre (19 de maig de 2024)