Instants de foscor

Els mesos van passant i ens anem aproximant a la data del 12 d’agost. Hem anat parlant de diversos temes relatius a un eclipsi de Sol, però no hem parlat encara sobre que és el que podem veure i sentir en el moment central de l’eclipsi, prop de la fase que anomenem totalitat. Què passa en els instants de foscor?

Després de veure com la Lluna va tapant el Sol progressivament arribem al moment en què tot canvia. Són uns segons, o com a molt uns pocs minuts estranys, difícils de descriure, en què no tenim una foscor completa ni tampoc la llum habitual del dia. La sensació és que el paisatge sembla perdre els colors usuals i el cel adopta una tonalitat metàl·lica. La llum es torna més freda, les ombres més definides i tot pren un aire inquietant, especialment si ho afegim a les exclamacions que solen fer la majoria de persones que observen el fenomen. 

A mesura que la Lluna han anat tapant el Sol, la claror ambiental s’ha anat reduint, però no pas de manera uniforme com en una posta de Sol convencional. En el cas del pròxim 12 d’agost serà un pèl diferent, però en general durant un eclipsi de Sol, l’horitzó manté una certa llum mentre el cel s’enfosqueix. Aquesta combinació crea l’atmosfera única dels eclipsis totals de Sol, que s’ha descrit durant segles amb sorpresa i desconcert.

I en arribar la totalitat durant aquests segons o pocs minuts, que poden semblar molt més breus del que realment són, el Sol desapareix completament darrere la Lluna. Llavors ens traiem les ulleres d’observació solar i allà on abans hi havia un disc enlluernador, apareix una silueta negra envoltada per una llum tènue i delicada: és la corona solar, visible només en aquestes condicions i de la qual tornarem a parlar en els pròxims dies. També podem veure algunes prominències petites i vermelloses de la cromosfera solar. Al mateix temps, els astres més brillants es fan visibles i el cel adquireix una profunditat pròpia de la nit, però sense arribar a ser fosc del tot.

Bandes d’ombra en una imatge publicada al llibre Total Eclipses of the Sun, de Mabel L. Todd (1894)

Aquest instant ha generat reaccions intenses al llarg de la història: fascinació, por, curiositat científica, etc. Encara avui, viure la totalitat d’un eclipsi continua provocant una barreja de silencis, emocions, exclamacions. Però la totalitat és efímera i en pocs segons o minuts veurem de nou els rajos de la fotosfera solar, veurem que desapareix la corona i que el Sol torna a aparèixer per restablir la llum del dia. 

Sabies que…?

Just abans i després de la totalitat, en alguns eclipsis es poden observar unes formes ondulants i difuses que es desplacen ràpidament sobre superfícies clares, com les parets o el terra. Són les anomenades “bandes d’ombra”, un efecte produït per les turbulències de l’atmosfera terrestre que distorsionen la llum solar en els últims instants abans que el Sol desaparegui completament. Són difícils de veure, però per a molts observadors formen part dels detalls més sorprenents d’un eclipsi total.
 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 17 de maig de 2026. 

Imatge de capçalera: Tres dones observen l’eclipsi solar del 8 d’abril de 1921 en la Cour du Havre, al costat de l’estació Saint-Lazare de París.