Joan Colomines i Puig

Vida i obra

Treballà en la promoció de la poesia catalana, tasca a la qual donà un contingut patriòtic i reivindicatiu. Fou l’organitzador i presentador del Festival de Poesia Catalana Gran Price 1970. Fundador i director de “Poemes” (1963), escriví el manifest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic i publicà els reculls A tres veus (1962), Dos llibres: Suburbis i cançons al meu país (1964), La vida a cada pas (1968), Poemes clam (1969), Entre la multitud (1971), Crònica (1975), Anna com Formentera (1979) i El jardí (1982). El conjunt de la seva obra poètica fou recollit a Autoretrat (1986). Conreà també el teatre: Perdona, Franz (premi Joan Santamaria 1965), La sentència (1965) i Cinc entremesos i una petita peça (premi Ciutat de Granollers 1967), obres, amb d’altres, que aplegà en el volum Teatre, 1964-74 (1974); l’assaig i la crítica, recollits a La poesia, un combat per Catalunya (1979), Homenatge a Lluís Companys (1990) i La llengua nacional de Catalunya (1992); memòries: Àlbum-diari (1969-1972) (1972) i El compromís de viure: apunts de memòria (1999, premi Ramon Trias Fargas) i El rostre humà del Parlament (apunts de memòria) (2002). Ha escrit també sobre la seva especialitat mèdica: Els grups sanguinis (1972) i El diagnòstic biològic (1972), i de les seves cròniques polítiques destaquen Des de Catalunya, un socialisme per a tothom (1975) i Aportacions a la lluita nacionalista catalana (1978). Fou diputat al Parlament de Catalunya (1980-92), secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia i del Pen Club Català. El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia

1. Cònsul, I. (2000)
2. Fàbregas, X. (1969²)
3. Parcerisas, F. (1991)
4. Serra, J. (1993)
5. Triadú, J. (1985¹)
6. Triadú, J. (1987¹).