OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Llibre dels feits

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Denominació habitual de la crònica de Jaume I de Catalunya-Aragó.

Desenvolupament enciclopèdic

És una narració dels fets més importants de la vida del rei, escrita en primera persona del plural; apareix, doncs, com una autobiografia, que conté tanmateix una lliçó adreçada als seus descendents i familiars que confirma l’obra del rei com a fundadora del nou estat de Corbeil, i atenua la projecció ultrapirinenca mentre reivindica la seva figura en el conjunt hispànic. Comprèn des de l’engendrament del rei (1207) fins a la seva mort (1276), amb alguns antecedents corresponents als regnats d’Alfons I i Pere el Catòlic (des del 1174). Respecte a si cal considerar-la obra autèntica del Conqueridor, després de les descobertes documentals, fetes en relació amb la composició de la crònica del Cerimoniós, també escrita en plural de primera persona, cal apostar per l’autenticitat, és a dir, per creure en una intensa intervenció del monarca dirigint els seus auxiliars, els quals, ultra orientar-los, indicant-los fonts d’informació, revisant-ne la tasca i completant-la, quan calia, amb records i observacions personals, recollien bàsicament la memòria del rei. És lògic, doncs, que l’oralitat en sigui el tret estilístic més remarcable i definitori. Quant a la data de redacció, cal assenyalar-hi diverses etapes. Segons Nicolau d’Olwer, fins al capítol 327 fou redactada a Xàtiva el 1244, i fins al 546, a Barcelona, el 1274. El 1313 fra Pere Marsili en feu una traducció al llatí —Liber Gestarum Jacobi Primi— amb la finalitat d’enlairar l’estil i dotar-lo d’una estructura més sòlida, sota l’estímul de Jaume II. La part relativa a la conquesta de València fou impresa en aquesta ciutat el 1515, i la totalitat de la crònica també ho fou a València el 1557. Ha estat traduïda al llatí, a l’aragonès, al castellà i a l’anglès. És un dels textos més importants de la literatura medieval catalana, tant des del punt de vista literari i lingüístic com històric.

Bibliografia

  1. Bruguera, J. (1991)
  2. Cingolani, S.M. (20071)
  3. Cingolani, S.M. (20072)
  4. Pujol, J.M. (1996).
Vegeu bibliografia

Llegir més...