L’Institut Català de Tecnologia: una fundació al servei de l’empresa

El naixement de l’Institut Català de Tecnologia

L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol. Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural. En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions que acostessin el país a un ideal de modernitat. Associacions empresarials i professionals, universitats, administracions públiques, tot tipus d’institucions privades i públiques, es plantejaren què podien fer. L’adaptació de la societat catalana a les condicions que representava la Comunitat Europea ha estat possible per aquesta actitud positiva, i sovint entusiasta, del conjunt de la població i de les seves institucions més representatives.

Els enginyers industrials de Catalunya representaven una d’aquestes institucions. L’origen històric de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ve del naixement d’aquesta professió, resultat de la creació de l’Escola d’Enginyers de Barcelona l’any 1850. Gairebé un segle més tard, es crearen els col·legis professionals i nasqué el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. Totes dues institucions, el Col·legi i l’Associació, acumulen una llarga tradició de treball per a la professió i de projecció social de les seves activitats, sobretot des que a l’any 1975 es produí el canvi democràtic i accediren a les Juntes les noves promocions d’enginyers joves i amb empenta per a projectar la professió cap al conjunt de la societat catalana, des d’un plantejament de defensa de les llibertats i de l’autonomia de Catalunya.

El canvi generacional del 1975 reforçà també el component de servei de la corporació, de manera que es crearen nous serveis i se’n potenciaren alguns dels existents. En aquest sentit, es pot destacar la creació de nous serveis d’informació tècnica o la potenciació de les accions de formació permanent (el Centre de Perfeccionament de l’Enginyer –CPE– creat l’any 1969).

El 1986 es donaven, doncs, les condicions per a la potenciació dels serveis col·legials i la seva projecció cap al conjunt de la societat catalana. Es creà l’Institut Català de Tecnologia (ICT), fundació privada sense finalitat lucrativa, amb l’objectiu de promoure la innovació tecnològica a les empreses de Catalunya i d’afavorir el canvi tecnològic a través de serveis avançats a les empreses.

Per què l’ICT, i altres projectes, acaben tenint èxit, un èxit que, en el cas de l’ICT, l’ha portat a ser avui el primer centre tecnològic espanyol, quan precisament el tret dominant d’aquesta etapa era una forta mortalitat de les nombroses iniciatives posades en marxa? Aquesta és una pregunta rellevant, que ens ajuda a aprendre de les necessàries lliçons del passat i que intentaren contestar més endavant analitzant els factors crítics d’èxit d’un centre tecnològic, a partir de les experiències acumulades durant els darrers quinze anys a Espanya i a Europa.

En les seccions que segueixen es presenta el model de Centres Tecnològics que s’ha anat implantant a Espanya i a Europa durant els darrers anys, que és el model seguit per l’ICT. Posteriorment, presentarem l’evolució seguida per l’ICT des del 1986.

El model de Centres Tecnològics

El desenvolupament i la consolidació del model de Centres d’Innovació i Tecnologia (CIT) privats sense finalitat lucrativa ha estat un fenomen comú a tots els països de la Unió Europea (UE) durant els últims deu o quinze anys, paral·lelament a la construcció de l’espai econòmic europeu i a l’establiment de processos de globalització i canvi tecnològic generalitzats. A Espanya, sobretot a partir de la incorporació a la CEE el 1986, s’ha produït una forta dinàmica de creació i desenvolupament d’aquest tipus de centres.

Tot i tractar-se d’un fenomen plural, amb situacions funcionals i institucionals molt diferents, la majoria mantenen unes característiques generals vàlides per a tots els països de la UE, que podrien sintetitzar-se de la manera següent:

• Es tracta d’organitzacions de dimensions relativament reduïdes, que es desenvolupen en funció de la resposta de l’entorn empresarial i estan estretament relacionades i compromeses amb els problemes i les necessitats tècniques concretes de les empreses.
• Acostumen a tenir un origen regional (en el sentit de les regions europees), encara que sovint el seu desenvolupament les porta cap a mercats o xarxes supraregionals.
• Tenen fórmules jurídiques que els confereixen un cert caràcter institucional, sense finalitat lucrativa, encara que tradueixen els seus costos reals –per mitjà dels preus– a les empreses, que poden rebre subvencions o no, segons el tipus de servei rebut.
• Acostumen a ser d’iniciativa privada, amb un suport públic més o menys explícit segons els casos, i dins els seus òrgans de govern pot haver-hi representació d’ambdós sectors, el privat i el públic, predominant el primer conjuntament amb la responsabilitat en la gestió. La independència de la gestió, i alhora la seva professionalitat i la seva continuïtat, acostuma a ser un factor fonamental en l’èxit.
• Són centres que tendeixen a un alt nivell d’autofinançament de les seves activitats, encara que les seves inversions solen finançar-se mitjançant esquemes mixtos d’aportació pública i privada.

La creació d’aquest tipus de centres requereix, com hem dit, una iniciativa privada i un suport públic, de manera que en aquells territoris o regions on, per la raó que sigui, no es dóna aquesta mena de concertació, és difícil que sorgeixen. Això representa un evident empobriment de l’esmentat territori. Les causes d’aquest absentisme públic o privat, o d’ambdós, poden venir d’un dèbil moviment associatiu empresarial, o bé d’un sector públic sense una política tecnològica definida i real en aquest sector, o que limita les seves accions i recursos a centres de titularitat pública amb els resultats coneguts per tots.

Gràfic 1. Evolució del personal contractat (FEDIT).

A Espanya, la majoria dels Centres d’Innovació i Tecnologia s’integren dins la Federación Española de Entidades de Innovación y Tecnología (FEDIT). Aquesta federació era composta l’any 1998 per prop de 70 entitats, les quals comptaven amb un actiu immobilitzat brut superior als 18.000 milions de pessetes i 3.500 empleats, i treballaven per a donar resposta a les sol·licituds de més de 20.000 clients. La seva facturació conjunta superava els 30.000 milions de pessetes anuals. Al gràfic 1 es representa l’evolució del personal contractat.

Els CIT espanyols es concentren fonamentalment al País Basc, al País Valencià i, en menor grau, a Catalunya. El cas català presenta un desequilibri clar entre la importància del seu sector industrial i la limitació de l’oferta dels Centres Tecnològics. Mentre que el VAB industrial català és aproximadament el triple del basc, l’oferta tecnològica dels CIT és, paradoxalment, tres vegades inferior. Què ha passat a Catalunya? Doncs, en bona part, s’han donat els dos factors esmentats: un moviment associatiu empresarial feble i una manca de polítiques del govern de la Generalitat en aquest camp.

Els CIT, que en l’àmbit espanyol integren la FEDIT, són organitzacions de caràcter privat i sense finalitat lucrativa, que contribueixen activament al desenvolupament econòmic i social, fomentant i impulsant els processos de recerca i desenvolupament tecnològic (R+DT) com a estratègies de competitivitat de l’entorn empresarial.

Amb formes jurídiques diverses, mantenen una relació directa amb les petites i mitjanes empreses (PIME), que participen habitualment en la seva gestió. També collaboren amb les administracions públiques en el desenvolupament d’activitats de caràcter innovador. Formen una xarxa dinàmica i competitiva de suport a la recerca i el desenvolupament tecnològic (R+DT), orientada específicament al sector productiu i, en especial, a les PIME.

Els Serveis dels CIT i l’evolució de l’ICT

En general, els CIT orienten la seva actuació cap a activitats relacionades amb la generació, desenvolupament, transferència i difusió de la innovació a les empreses i, concretament, proporcionen a les empreses serveis relacionats amb:

• Projectes de R+DT
• Assessorament i assistència tècnica
• Formació
• Informació
• Difusió tecnològica

Gràfic 2. Piràmide de serveis d’un CIT.

Aquests serveis es poden representar simbòlicament mitjançant l’anomenada piràmide de la innovació (vegeu el gràfic 2). Les empreses, a través de processos de cooperació amb els CIT del sistema tecnològic, incorporen processos d’aprenentatge que, per acumulació, permeten pujar per la piràmide de la innovació i assolir accions d’un major valor afegit, com la recerca i el desenvolupament tecnològic, que inicialment presenten unes barreres d’accés més grans.

En definitiva, els centres del tipus de l’ICT proporcionen a l’empresa el suport tecnològic necessari per a incrementar-ne la competitivitat a partir dels següents elements:

• Infraestructura, situada prop de les empreses, que facilita la transferència de la tecnologia i la seva assimilació.
• Coneixement del teixit industrial, així com de les necessitats concretes de les empreses amb què treballa i a les quals ajuda a solucionar els problemes tècnics que se’ls presenten dia a dia.
• Efecte d’arrossegament d’avantguarda tecnològica sobre el teixit industrial empresarial, envoltant i ajudant les empreses a adaptar els últims avenços, i facilitar d’aquesta manera la realització de projectes d’investigació d’àmbit espanyol i europeu.
• Experiència i coneixement de molts anys fomentant la concepció i l’execució de polítiques tecnològiques.

Per a acabar aquest apartat, pot resultar interessant plantejar un model que estableixi els factors determinants de l’èxit o el fracàs dels esmentats centres. A partir de l’observació empírica de la seva evolució a Espanya, de l’anàlisi de les causes d’algunes iniciatives que no van arribar a bon port a Catalunya, així com de l’estudi realitzat sobre la informació disponible de diversos centres espanyols i d’altres països europeus, s’han agrupat aquests factors en quatre grups.

Institucional

La pràctica demostra que la naturalesa institucional del CIT és un factor fonamental del seu èxit o fracàs, especialment pel que fa a:

• Vinculació d’empreses i sectors empresarials i professionals.
• Participació i suport de les administracions.
• Naturalesa pública o privada.

El predomini del sector empresarial pot facilitar l’aplicació de criteris professionals i garantir amb això l’estabilitat i la continuïtat del centre.

Producte

El CIT ha de disposar d’un coneixement propi acumulat per personal qualificat a plena dedicació, que es tradueixi en serveis concrets necessaris per a les empreses. La senzilla formulació de bones intencions o declaracions d’objectius, sense serveis concrets que les empreses estiguin disposades a adquirir, s’ha demostrat que porta al fracàs del centre.

Quadre 4. Recursos humans de l’ICT.

Tanmateix, la generació de nous serveis ha d’ésser molt activa, de manera que el centre ha de dedicar molts recursos humans i materials a la seva pròpia R+D, a partir del coneixement de les necessitats de les empreses i d’accions sistemàtiques de Benchmarking, o anàlisi sistemàtica de la competència, integrada en la planificació estratègica del centre.

Mercat

En correspondència amb el factor producte, hi ha d’haver una orientació activa cap al mercat, amb polítiques de màrqueting estratègic i operatiu, que incloguin la realització sistemàtica d’estudis de mercat i d’accions de promoció comercial adequades a cada tipus de producte i mercat.

Al mateix temps, la connexió comercial amb les empreses ha d’ésser la font fonamental d’innovació dels mateixos serveis, mitjançant l’apropiada coordinació dels processos de disseny-venda-producció, juntament amb l’acció comercial i el màrqueting estratègic.

Recursos

N’hi ha de dos tipus: humans i materials. El factor humà és sempre fonamental en qualsevol organització. En el cas dels CIT, l’experiència demostra que la presència d’un equip directiu professional, estable i fortament implicat en els objectius del centre és l’element que en determina bona part de l’èxit.

Gràfic 3. Model trèvol: factors determinants de l’èxit d’un CIT.

Pel que fa als recursos materials, han d’existir les condicions materials i els recursos econòmics que permetin el desenvolupament normal del centre, especialment pel que fa als recursos d’inversió i suport econòmic en l’etapa de creació i primers anys del centre, així com la participació del sector públic en el finançament dels programes d’investigació genèrica, que permeten acumular coneixements aplicables a les empreses. La concertació publicoprivada és, en aquest sentit, fonamental. Els quatre factors anteriors configuren allò que anomenem el “model trèvol” d’un CIT. Com un trèvol de quatre fulles, simbolitza la sort dels CIT que el practiquen (vegeu gràfic 3).

L’ICT representa a Catalunya el model de CIT presentat en les seccions anteriors, i segurament l’èxit de la seva implantació ha estat degut a l’acompliment de les quatre condicions que ja hem esmentat. L’ICT ha tingut la sort, doncs, d’aplicar raonablement cada una de les quatre fulles o condicions del trèvol anterior.

Per a completar aquest apartat, presentarem l’estructura dels serveis de l’ICT, així com algunes dades concretes de la seva activitat.

L’estructura dels serveis de l’ICT

Missió i objectius

L’ICT té com a missió ajudar les empreses i els seus professionals a incrementar la seva capacitat tecnològica i d’innovació, mitjançant la prestació de serveis de R+D, assessorament, formació i informació. Els seus objectius són millorar la competitivitat de les empreses i consolidar una infraestructura tècnica d’alt nivell.

Estructura

Quadre 1. Àrees temàtiques dels serveis de l’ICT.

Els serveis de l’ICT s’estructuren en forma de matriu: d’una banda, amb quatre línies de producte, que tracten quatre àrees temàtiques diferents (vegeu el quadre 1). Les quatre línies de producte són: R+D –serveis de recerca i desenvolupament–; assessorament tecnològic a les empreses; formació continuada de personal tècnic; i informació tècnica i econòmica per a empreses i professionals.

Serveis d’informació

Els serveis d’informació, que corresponen a la quarta línia de producte, s’organitzen a partir dels diferents productes d’informació que s’ofereixen a les empreses.

Per exemple, el producte Esfera Tecnològica és un servei de consulta permanent per abonament, en el qual les empreses abonades formulen regularment les seves preguntes sobre temes tecnicoeconòmics, i l’ICT ha de contestar de forma satisfactòria i segons els requeriments del client.

El servei Alerta Tecnològica permet a les empreses usuàries del servei mantenir-se informades de les publicacions que van apareixent al món sobre un tema determinat.

Les Disposicions Legals (DL) i les Normes Tècniques (NT) són serveis d’informació regular de noves disposicions legals que afecten l’activitat de l’empresa, i de noves normes tècniques que van aprovant els diferents organismes nacionals i internacionals de normalització.

Finalment, l’ICT edita al llarg de l’any nombroses publicacions per a ajudar les empreses a mantenir-se al dia sobre una determinada tecnologia, o a recopilar les normes que afecten un sector, etc.

Aquests serveis estan disponibles a la xarxa Internet, a través de la webwww.ictnet.es, promogut per l’ICT, que ja agrupa uns 40.000 membres de tot el món, reunits en diferents comunitats de professionals.

Serveis de formació

A partir dels cursos que organitzaven els enginyers industrials al CPE, cursos normalment de curta durada i dirigits a facilitar el reciclatge professional dels enginyers, l’ICT es proposa crear un centre de formació continuada per a tots els professionals que vulguin especialitzar-se en temes tècnics en general.

Quadre 3. Dades d’activitats de l’ICT.

És per això que, des de la seva creació l’any 1986, l’ICT desenvolupa els serveis de formació en un triple sentit. En primer lloc, ampliant les àrees de coneixement cap a temes de medi ambient, tecnologies de la informació, telecomunicació i tecnologies de la producció, com la robòtica o la visió artificial, etc. En general, l’ICT intenta oferir totes aquelles tecnologies que avui s’apliquen al món empresarial, tot procurant avançar-se a les novetats.

El segon eix de desenvolupament de les activitats de formació ha estat en la varietat dels programes formatius, passant d’un programa de seminaris o de cursos curts a programes “màster” i de postgrau de llarga i mitjana durada, fins a l’anomenat Programa Superior d’Especialització, de durada trimestral i dirigit al món empresarial.

Finalment, s’han diversificat les modalitats de realització dels cursos, passant de la tradicional formació presencial, cap a la formació a l’empresa, per a acabar en la formació a distància. Actualment ja està disponible a Internet una àmplia oferta de cursos on-line que es dirigeixen a potencials alumnes d’arreu del món. Hem passat a l’era de les xarxes telemàtiques i la globalització.

Serveis d’assessorament

Les empreses, a part de formar el seu personal, també necessiten implantar determinades tecnologies o noves formes d’organització de l’activitat productiva.

Gràfic 4. Dades d’activitats de l’ICT.

L’ICT disposa de personal especialitzat capaç d’ajudar-les a establir aquests canvis. En aquest camp, el ventall de serveis que s’ofereixen a les empreses és molt variat, però en podem destacar els següents:

• Estratègies d’innovació, a partir de l’aplicació de diagnòstics o de plans d’innovació.
• Sistemes de qualitat total, basats en l’aplicació del model europeu EFQM o en la gestió basada en els processos.
• Sistemes d’assegurament de la qualitat, basats en la norma internacional ISO 9000.
• Sistemes de gestió ambiental, basats en la norma ISO 14000.
• Diversificació de productes i mercats.
• Cooperació internacional.
• Logística industrial.

Centre de Tecnologies de la Informació: CTI

El CTI és un centre de recerca i desenvolupament de tecnologies de la informació, creat per l’Institut Català de Tecnologia l’any 1995, amb el suport d’una vintena d’empreses del sector informàtic i de telecomunicació. La finalitat del centre és promoure la difusió tecnològica en l’àmbit d’aquestes tecnologies. Les àrees d’actuació són: realització de projectes de R+D, serveis de desenvolupament tecnològic dirigits a les empreses i formació especialitzada.

Centre CIM (Tecnologies de la Producció)

Quadre 2. Principals serveis i línies tecnològiques del CIM.

És un centre de generació i difusió tecnològica en l’àmbit de les tecnologies avançades de la producció, creat el 1990 per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’ICT. El Centre, que ja és referència en l’àmbit català i espanyol, disposa d’un Consell Rector Empresarial format per unes vint-i-cinc empreses d’alt nivell tecnològic, que utilitzen regularment el centre per a participar en projectes de recerca i desenvolupament. Els àmbits d’actuació són similars als de l’esmentat CTI (vegeu el quadre 2).

S’observa un creixement constant de l’activitat des del seu inici (vegeu el gràfic 4), arribant a un volum d’activitat molt considerable que situen l’ICT com el primer Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT) espanyol (vegeu els quadres 3 i 4).

Nivell d’autofinançament

El nivell d’autofinançament de l’ICT és del 100%, amb una distribució dels ingressos, entre el sector públic i el privat, del 20/80%.

Epíleg

Per a acabar aquest repàs de la història de l’ICT voldríem fer unes breus consideracions sobre la importància que avui tenen aquest tipus d’institucions en els països econòmicament més avançats.

Avui els mercats són globals i, per a poder competir, les empreses necessiten aplicar tècniques cada vegada més complexes que sovint no estan a l’abast del seu personal de plantilla. Arribats en aquest punt, no hi ha cap altra solució que la cooperació amb tothom, però de manera preferent amb centres especialitzats situats en el seu entorn territorial. Cal que aquests centres es desenvolupin de manera eficient, amb una clara orientació a la demanda i amb una cultura empresarial que els faci parlar el mateix idioma que les empreses que en són potencials clients.

Doncs precisament això és el que ha fet l’ICT a Catalunya durant els darrers catorze anys. Malgrat això, com ja hem dit, Catalunya té encara un dèficit en aquests tipus de centres i caldrà treballar intensament durant els propers anys per a intentar solucionar-ho entre tots.