El seu objectiu inicial era cooperar al cicle d’exposicions d’arts industrials patrocinades pel municipi. Formada inicialment per industrials i per menestrals, sota la presidència de Santiago Marco (des del 1921) amplià i diversificà les seves activitats. A partir del 1923, que organitzà l’Exposició del Moble per a la Llar Popular, es dedicà a promoure certàmens, entre els quals es destaca el de la Taula Parada (1933). En establir-se a la Cúpula del Coliseum (1936), inicià els Salons d’Artistes Decoradors. En 1935-36 i 1942-47 feu cursets anuals de tècniques de decoració.

Tot i la importància individual d’alguns d’aquests —F.García Mercadal, de Madrid, o J.M.Aizpurúa i J.Labayen, de Sant Sebastià—, no assolí una efectivitat conjunta com a grup (el grupo centro es dissolgué el 1933), malgrat que algunes de les realitzacions del GATCPAC es desenvolupessin sota aquest epígraf.

El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica. Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes (1952-58), participà a la Quarta Biennal de São Paulo (1956), i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa. El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme.