metal·lúrgia

La fabricació de l’acer comporta una descarburació del ferro colat procedent de l’alt forn. En els procediments Bessemer i Thomas la descarburació és produïda per un fort corrent d’aire que travessa el ferro en estat líquid. En el procediment Martin-Siemens el ferro és descarburat gràcies a l’addició de metall oxidat. El procés de mal·leabilització del ferro colat per a transformar-lo en un producte de característiques similars a l’acer, és també una descarburació. Aquí el producte resta en estat sòlid i és escalfat en contacte amb un ciment constituït per òxid de ferro, sílice i calç. La descarburació és també un accident freqüent en la superfície de les peces de ferro o d’acer quan hom les escalfa en un forn d’atmosfera oxidant.

La presència del fòsfor augmenta la fragilitat d’aquests dos materials i dificulta el treball mecànic de l’acer. La desfosforació fou inventada per l’enginyer anglès Sydney Gilchrist Thomas, i permeté la utilització de minerals fosforosos fins aleshores impossibles. La desfosforació del ferro colat pot ésser feta en un convertidor Thomas amb revestiment bàsic o en un forn Martin.

En el procés de fabricació de l’acer, la disminució de la solubilitat de l’oxigen en solidificar-se la massa fosa del metall provoca una ebullició dels gasos dissolts i es produeixen porositats a l’interior del lingot. L’acer solidificat d’aquesta forma és anomenat efervescent. Per eliminar l’oxigen de la massa líquida hom hi afegeix una substància fortament reductora (silici, alumini, manganès, etc), que forma amb l’oxigen composts que resten com a inclusions en l’acer. Hom anomena calmat un acer totalment desoxidat. Si la desoxidació és parcial, hom en diu semicalmat. Hom efectua també la desoxidació en la superfície dels metalls per facilitar-ne la soldadura, la qual desoxidació pot ésser efectuada mecànicament (sorrejament, esmerilatge) o químicament (amb substàncies desoxidants o decapants).