Vida i obra

Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós, es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1895) i es doctorà a Madrid. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati (1897), on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans.

Vida i obra

Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós i de la també folklorista i escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós. El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic. Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona.

Fou un dels primers excursionistes catalans i soci fundador de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), en la qual impulsà la secció topograficopintoresca. Recorregué la nació per fer-ne un estudi directe des d’un punt de vista científic, literari i cultural. Promogué la creació del mapa cartogràfic de Catalunya (1878). Fou cofundador d’una Societat Particular de Vistes, que publicà l’Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya (1878), amb fotogravats segons els procediments introduïts per H.

Vida i obra

De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa. A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo—, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme.

Fill de Damià Mateu. Estudià comptabilitat i dret a Barcelona, a França i als Estats Units. En tornar a Catalunya s’involucrà en diverses empreses, especialment del sector vitivinícola, impulsant explotacions a Peralada, d’on restaurà el castell (que havia comprat el 1923, poc abans de casar-se amb la filla del representant de BASF a Barcelona), i del subministrament elèctric, a través de l’empresa FHASA.

Traslladat des de petit a Barcelona, ingressà a l’orde dels escolapis. Després d’uns quants anys a Cuba, on tingué oportunitat de conèixer l’esport del bàsquet i fins i tot el seu creador, retornà a Catalunya i introduí el bàsquet entre els alumnes de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona (1922), com a mitjà pedagògic de formació dels joves alumnes i antics alumnes, i amb ells formà el primer club de bàsquet, el Laietà Bàsquet Club.

Vida

Col·laborà en la premsa humorística de la dècada de 1930. El 1934 començà a Esquitx (amb el pseudònim de Kim), i continuà a En Patufet (durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques), El Be Negre (1935-36), Papitu, Xut! i TBO.