L’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “Turario”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila.
Sovint s’ha plantejat el dubte sobre si aquesta església, que l’any 889 fou restituïda al monestir de Sant Esteve de Banyoles per decret del bisbe Servusdei de Girona, era l’església de Santa Maria de Porqueres o la de Santa Maria dels Turers, ara parroquial de la vila de Banyoles. El document diu que es retornin a Banyoles Santa Maria “sita in capite stagni”, que va erigir l’abat Bonit, i Sant Martí, “quae subjacte in valle Milliarias” o Sant Martí de Campmajor.
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300.
A. Pladevall
Banyoles
Des de les darreries del segle XII hi ha notícies sobre personatges del llinatge de Galliners: el testament del canonge Bernat de Galliners de l’any 1178 i el del cavaller Berenguer de Galliners l’any 1194, qui també és entre els signants de l’acta de fundació del priorat de Santa Maria d’Olives i que morí l’any 1207.
- A.A.V. (Amics de L’Art vell): Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935, Barcelona 1935.
- Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Catalunya carolíngia, II: Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 .
- Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els primers comtes catalans, ed. Vicens-Vives, (Biografies catalanes. Sèrie històrica, núm. 1), Barcelona 1965.
- Ainaud de Lasarte, Joan: Tossa.