S’esmenta en el mateix document o relació del 1362 com a feudatària dels Cabrera, dins el terme del castell de Sant Iscle. Sembla que es pot identificar amb l’actual masia anomenada Torre Llobet.
Consta dins el terme de Sant Iscle com a feudatària dels Cabrera, en les declaracions de dominis fetes per Bernat III de Cabrera el 1362. A part aquesta referència documentada no hi ha cap altra notícia; tampoc no en coneixem la situació.
La domus de Castanyet és documentada des del 1282 com a domini de la casa de Cabrera, que la tenia infeudada a la família Vilademany. El 1382 s’esmenta encara sota els Cabrera. El 1612 consta ja com a domini total de Carles de Vilademany i de Cruïlles, senyor de Santa Coloma de Farners. Sembla que era a tocar de l’església de Sant Andreu de Castanyet, on ara hi ha la rectoria.
Aquest casal era situat a la riba esquerra de la riera d’Osor, en un petit coll sobre l’antic mas Feixiques.
Aquesta torre medieval, probablement del segle XI o XII és situada en una elevació de 737 m d’altitud, a la partió entre els termes d’Arbúcies i de Riells. Era una torre circular, de bon carreus, de la que resten poc més d’un metre per costat i poques filades per l’altre. Per la seva situació sembla una torre de guaita relacionada amb el castell de Montsoriu, dintre del terme del qual es troba.
Presentació geogràfica

Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació.
Introducció
Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents. El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics. Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi.
Precedents
El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona. El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats: Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva. Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona. L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 124
- Pàgina següent