L’església de Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles, situada dins l’antic municipi de Fígols d’Organyà, sufragània de l’església de Perles, actualment és annexa a la parròquia d’Organyà.
Entre les deixes atorgades en el testament de Guitard Bernat l’any 1063, figura el llegat d’un mancús “ad ipso Vult de Estamariz…”, que C. Baraut ha identificat amb Santa Faç d’Estamariu. Malauradament no s’han pogut trobar més notícies d’aquesta església, ni com a Sant Vult ni com a Santa Faç.
En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs. L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí. Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret.
En el terme de Caborriu hi ha un paratge anomenat “el monestir”, on es poden veure les restes d’uns murs, d’aparell format per carreus, i d’un possible absis, que s’ha identificat amb l’antic monestir de Santa Maria. El lloc és conegut també per la “Font d’Issot”.
El mas de Caborriu apareix en el cens del 1860. L’any 1904, la casa de Coborriu formava part de la parròquia de Valldarques.
En dos documents datats els anys 1088 i 1095 s’esmenta com a límit, pel N, del terme del castell de Gavarra, el lloc de Garseuda o Garsende, respectivament. El topònim Galeuda apareix esmentat en el pariatge del 1278.
En el Spill… del vescomtat de Castellbò del 1519, el lloc de Galenda, de jurisdicció del vescomtat, era deshabitat. No tenim notícies de l’església de Sant Marc, que l’any 1904 era annexa a la parròquia de Valldarques.
A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària.
No resten vestigis arquitectònics d’aquesta església, documentada a partir de l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, del 1080 on, entre els béns dotals, s’esmenta l’església de Sant Martí de Cintiniano. Posteriorment, Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, deixà a la seva muller Ermergarda, entre altres possessions, el castell de Cintinna.
L’any 999 hi ha documentada la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere d’Arcas, topònim identificat amb Valldarques, tot i que les afrontacions que s’expliciten en el document no permeten establir el lloc exacte de la seva situació. Aquest esment és, d’altra banda, l’únic conegut relatiu a aquesta església. Hom podria pensar que es tractava de la capella del castell de Valldarques, situat al costat del riu de Valldarques, però és tan sols una suposició.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 173
- Pàgina següent