El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà.
El despoblat de Vencilles és situat a mig camí entre Sanavastre i Prats. L’antiga parròquia de Vencilles apareix documentada amb la forma Vicinulas a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que en realitat fou redactada a la fi del segle X.
El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu. La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X.
Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret. El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya.
El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom. El topònim del lloc (alode de Villanguli), és citat en la documentació l’any 1067. Posteriorment, la villa de Vilanguli, possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122.
Església parroquial del poble d’Er, que és situat a la part de tramuntana del terme municipal, a la dreta del riu d’Er; consta de dos nuclis que són a tocar l’un de l’altre, Er de Baix, arran del riu, i Er de Dalt, sobre una petita elevació.
Aquest antic santuari marià, que ha donat nom al modern centre turístic del mateix nom, es dreça dins de l’antiga parròquia d’Odelló, que era una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó. El santuari, un xic separat del nucli modern, és al peu de la carretera que porta a Montlluís. El conjunt actual, format per l’església i les antigues cases d’acolliment de pelegrins, no conté cap element arquitectònic anterior als segles XVI-XVII.
Alta Cerdanya
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes
Bolquera
La Cabanassa
Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere. Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles. Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la vil·la de Ger. L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la vil·la de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas.
D’aquesta església, en resten escassos vestigis al costat dret del camí que va de Saga a Bolvir, damunt d’una petita elevació aglevada. Era anomenada popularment Sant Joan Rodó perquè l’edifici pertanyia a l’escàs grup d’esglésies romàniques de planta circular.