Sabem documentalment que l’any 1350 el castell de Palol d’Onyar, juntament amb diversos drets, fou donat per Dalmau de Palol a la seva filla Sibil·la. Si, tanmateix, hom accepta que l’església de Sant Sadurní era l’antiga capella del castell, aleshores hem de pensar que aquesta fortificació ja devia existir a la segona meitat del segle XIII.
Les notícies d’aquest castell en relació amb l’època que ens interessa són molt escasses. L’any 1152 és esmentat un Bernat de Millàs (Bernardo de Miars). Consta documentalment que l’any 1410 Berenguer de Millàs era senyor d’aquest lloc. El castell que ha arribat fins a nosaltres és, però, bàsicament gòtic; recentment ha estat restaurat.
Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona (“ipsos castros de Jerondela” (1126) del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella. Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells.
Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona.
El topònim d’aquest castell és de fàcil confusió amb aquells corresponents al de Fornils, prop de Rupit, i amb el de Fórnols (de Cadí).
El primer d’agost de l’any 1392 el rei Joan I de Catalunya-Aragó vengué a Guerau Macià la jurisdicció, el mer i mixt imperi, en els termes dels castells de Mollet i de Flaçà. Tot i que aquesta notícia sigui posterior a l’any 1300, sembla que ja molt abans d’aquesta data la població de Flaçà tenia un castell.
Aquest nom de lloc apareix com a “campo taurane” (922), “campdoran” (1019), “campo taurani” (1054), “campodaurano” (1148), etc.