Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català. A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores (1958). Traduí obres d’arqueologia. Morí d’accident.
Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president (1888-91). Fou senador (1870) i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona. En la joventut, publicà la col·lecció de llegendes Las galas del Turia i les novel·les Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos.
Formà part de l’anomenat “grupo de Guayaquil”, i les seves novel·les reflecteixen vigorosament la societat del seu país des d’una tendència realista i una postura crítica: El muelle (1933), Baldomera (1938), Hombres sin tiempo (1941), La advertencia (1956), Los poderes omnímodos (1964), Las pequeñas estatuas (1970), La Manticora (1974) i El enten
Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa. Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i col·laborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica, La Vanguardia, Blanco y Negro i ABC.
Vida i obra
Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver. Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria, comprèn el període 1626-60.