Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques (1778), La guerre des dieux (1799), poema satíric extens que parodia la Bíblia (contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme) i altres obres.
Al seu llibre Della perfezione della vita politica exalta la vida política activa enfront de la vida contemplativa i afirma que l’activitat política no és per ella mateixa un mal. L’estat descrit per ell és un estat regit per institucions lliures i perfectes, en el qual tots poden gaudir de llurs virtuts actives, mitjançant l’ús moderat dels béns polítics unit a l’exercici de les virtuts morals.
De la seva producció cal destacar Devčki (‘Les noies’, 1945) i Sputniki (‘Companys de viatge’, 1946) sobre la guerra. La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials (Kružlikha, 1947). Posteriorment, tractà de problemes morals (Vremena goda, ‘Camí fatal’, 1953; Sevëža, 1955).
Poeta i prosista fèrtil, és especialment conegut per la seva poesia mística i dramàtica, notable en la forma i en la temàtica. No deu res al passat bàrdic ni té seguidors, malgrat la seva enorme popularitat. Preromàntic en les seves imatges amoroses, recorda molt sant Joan de la Creu.