La seva obra pren sovint una perspectiva etnicoreligiosa, com en O viziune româneascǎ a lumii (‘Una visió romanesa del món’, 1942); Poezie si cunoastere etnicǎ (‘Poesia i coneixement ètnic’, 1944); Literatura popularǎ româneascǎ (1968) i Ipostaze ale iluminismului românesc (‘Hipòstasi de l’il·luminisme romanès’, 1975).
Fill de Pere de Palol i Poch. Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret. De retorn a Girona, col·laborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc (1902), i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903. També col·laborà a Vida. Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel.
Vida i obra
S’ordenà de sacerdot el 1908. Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica (1912), Fantasies (1914) i Somniant (1914), de marcat caràcter retòric. S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica.
El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot.
Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII. Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques. Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento (1664), que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts.