Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII. El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions. El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues. El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius. Fou reparada tot seguit.
Descripció
Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló. El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys. Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista.
La vila de Sant Boi és documentada el 965 amb el nom àrab d’Alcalà, que significa castell. El 1012 es diu que d’antic el lloc era anomenat Alcalà, nom que s’emprà, almenys, fins al segle XIII, tot i els infructuosos esforços dels comtes de Barcelona per anomenar la vila amb el nom de Castelló, traducció de l’àrab Alcalà documentada ja a la primeria del segle X, a la dotalia d’Aimild feta pel seu futur espòs el comte Sunyer, que li dona la vila.
El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró. El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà. A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir.
El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes. El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller. El 1226 encara els tenien empenyorats. El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires.
El castell de Sant Vicenç, esmentat en el Manual de Novells Ardits, era la casa o el palau que els barons de Cervelló i de Sant Vicenç posseïen a la vila de Sant Vicenç dels Horts. El 1344 va refugiar-s’hi el dissortat rei Jaume III de Mallorca, perseguit per Pere el Cerimoniós, segons conta aquest rei en la seva crònica. És probable que es tractés del gran casal conegut darrerament per Cal Perals, amb finestrals de pedra esculpits del segle XVI, que va ser enderrocat el 1976.
Amb aquest nom es coneix un gran casal, en bona part refet, que té com a centre una torre emmerletada. Aquesta torre presidia la quadra Burguesa, integrada dins el terme d’Eramprunyà, que posseïa des de l’any 1265 la família dels Burgués, ciutadans de Barcelona. L’esmentat casal es troba abans d’arribar al nucli de la població, passat el cementiri. Molt restaurada a l’inici del segle actual, aquesta torre és avui dia seu de l’INEM.
Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300.
C. Puigferrat
Abrera
Castelldefels
És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh, en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans. El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà. L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981. Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579.
El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge. Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer.