Presentació geogràfica

Mapa de la comarca del Baix Llobregat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació.

El territori

Vista aèria del Papiol, amb el castell, que acomplia una funció estratègica com a enllaç entre la vall del Llobregat, que dominava, i el Vallès proper.

ECSA - J. Vidal

Aquest castell pertangué a la baronia de Castellví de Rosanes. El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins el 1027; n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert. Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví, que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue.

És documentat a partir del 966, en temps de Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà. El lloc fou donat a Sant Cugat per Borrell i Letgarda entre el 981 i el 988. A partir d’aleshores el monestir posseí el lloc, que constituïa una jurisdicció independent dintre dels amplis termes del castell d’Eramprunyà.

La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes. El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló. El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda. A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell. La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic.

El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992. A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló. En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc (fill seu però no l’hereu) o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes. En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera.

L’any 1204 es parla del castell nou de Cornellà, la qual cosa, tenint en compte que a la vila no hi ha cap altre castell, caldria interpretar segurament en el sentit d’una reedificació recent. Tanmateix, l’obra major de reconstrucció es realitzà al segle XIV. Aleshores el castell va ser reedificat quasi des dels fonaments, segons l’estructura gòtica conservada, que és quadrangular entorn d’un pati central, amb torres quadrades als angles.