El lloc és documentat el 1196. El 1214 la casa de Santa Oliva —dita abans Llobregat— en una disputa amb Pere de Fonollar és adjudicada a Bernat de Fonollar. El 1587 la capella era a la torre de Gaspar Muntaner.
Descripció
La capella és esmentada el 1139. Era situada entre el torrent de la Fontsanta i el de Reixac. Esmentada en diverses ocasions al llarg del segle XIV, el 1480 consta que hi havia un benefici. Del segle XVI al XVIII hi hagué ermitans.
El primer esment, el 987, és en el testament sagramental de Moció, fill de Fruià, que, fet presoner en l’assalt d’Almansor a Barcelona, fou dut a Còrdova. Morí a Saragossa, de retorn del captiveri. A l’església de Sant Just “que est in Berce” deixava un camp i un alou a la marca. Consta com a parròquia el 1010, el cementiri s’esmenta el 1046 i el 1052 el sagrer que hi havia. Els seus termes confrontaven amb el Llobregat, la serra de Vallvidrera i les parròquies d’Esplugues i Olorda.
Situada al coll de Can Cuiàs, hi havia una comunitat de donades, l’església de les quals és documentada el 1277 i el 1288. El 1348 Bernat Sarrovira llegà 10 sous al monestir, que, en alguns documents posteriors, és anomenat Sant Joan Salerm. El 1361 l’església amenaçava ruïna. El 1419 hi havia un benefici a Santa Maria, alguns beneficiats del qual es traslladaren després a Sant Marçal de Molins de Rei. Les monges s’havien traslladat a Barcelona el 1450 i el 1466 es fusionaren amb les monges de Montealegre.
L’església de Sant Vicenç, al terme de Garrosa, és documentada el 955. El 965 els executors del testament del comte Miró la van donar a la seu de Barcelona. El 981 rebé una checova com a llegat testamentari de Galí, vicari comtal a Eramprunyà. El 994 el fill d’aquest, Guillem, que diu que la posseeix per carta del seu pare —el qual, al seu torn, la posseïa per venda del comte Miró—, la dona a la seu de Barcelona. És probable, però, que el que posseïren Galí i Guillem fos només el cementiri, com a Sant Boi de Llobregat.
Aquesta església és esmentada el 1292, quan s’hi traslladà el benefici de Sant Antoni que un Guerau de Cervelló havia fundat antigament al castell vell de Cervelló. Altres notícies són del 1389, el 1414 o el 1499, any en què la provisió del benefici de Santa Maria i Sant Antoni del Castellnou de Cervelló es feu a favor de Francesc Ferrer, o el 1562 que la capellania de Santa Maria i Sant Antoni al Castellnou de Cervelló, baronia de Sant Vicenç dels Horts, s’estén a favor de Joan Marquès, prevere, per resignació de Jaume Mas, prevere.
El 966 els executors del testament del comte Miró donaren a la seu de Barcelona l’alou de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, amb les esglésies que hi havia (“ecclesias de Turrilias”). El 1089 Umbert de Cervelló, abans de pelegrinar a Terra Santa, donà terres i vinyes a l’església de Sant Martí de Torrelles i al seu fill Ramon, la vall de Torrelles i l’església de Sant Martí, amb els seus termes i pertinences.
La capella de Sant Mateu de la Quadra de Vallirana, del terme del castell de Cervelló, pertanyia a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta, del 1231. Posteriorment la Quadra de Vallirana depengué de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat pels Cervelló el 1262. El 1508 s’esmenta com a capella eremítica i solitària. El 1630 l’església era sufragània de la de Cervelló. El 1804 els veïns de la Quadra de Vallirana, havent edificat una nova església, demanaren permís per a traslladar-hi el Santíssim.
La capella de Santa Leda va ser donada, juntament amb la propera de Sant Silvestre i l’església de la Santa Creu de Cervelló, de la qual depenien, al monestir de Sant Cugat pel bisbe de Barcelona Teuderic el 904. Aquesta capella va ser confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986, però contràriament a la de Sant Silvestre, ja no apareix en les confirmacions posteriors dels béns del monestir, de la qual cosa es dedueix que probablement no devia ser restaurada. Es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament.
Era dins el terme del castell d’Eramprunyà i el lloc pertanyia a la parròquia de Sant Climent de Llobregat. La vall de Cans (Canis vallis) és documentada a la fi del segle X. Durant el setge de Tortosa, el 1148 Ramon Berenguer IV empenyorà la senyoria del lloc de Viladecans al bisbe de Barcelona. La capella de Sant Joan de Viladecans és documentada el 1272. El 1303 hi havia donades.