L’església de Sant Vicenç, al terme de Garrosa, és documentada el 955. El 965 els executors del testament del comte Miró la van donar a la seu de Barcelona. El 981 rebé una checova com a llegat testamentari de Galí, vicari comtal a Eramprunyà. El 994 el fill d’aquest, Guillem, que diu que la posseeix per carta del seu pare —el qual, al seu torn, la posseïa per venda del comte Miró—, la dona a la seu de Barcelona. És probable, però, que el que posseïren Galí i Guillem fos només el cementiri, com a Sant Boi de Llobregat. El 1032 és esmentat el pòrtic de l’església i el 1040 el seu altar de Sant Sadurní, on es resolgué un plet que enfrontava Eliarda, senyora de Cervelló, amb la seu de Barcelona sobre els delmes de l’església de Sant Boi. Engrandida amb nombroses capelles entre els segles XIV i XVII, l’església parroquial de Sant Vicenç va ser reconstruïda entre el 1718 i el 1725.