Situació
Un aspecte de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis.
L. Prat
Descripció
Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga.
L. Prat
Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme.
L. Prat
Una vista del campanar de l’església.
L. Prat
Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est.
G. Llop
Situació
Aquesta església es troba dins el nucli urbà de Solsona, al jardí d’una casa particular.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG775506.
Sortint de Solsona per la carretera que va a Basella, hi ha, a mà dreta i al peu de la carretera, aquesta església. (JCS)
- El Bages, el Berguedà i el Solsonès, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs. 350-447.
- Els castells catalans, vol. VI, Barcelona 1979.
- Gran Enciclopèdia Catalana, 16 vols., Barcelona 1968-1980.
- Guia de l’església de Solsona, Solsona 1986.
- Rationes Decimarum Hispaniae, vol. I, Barcelona 1946.
- Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, vol.
Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora. Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc. No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic.
Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars
- Adell i Gisbert, Joan-Albert. L’arquitectura romànica, Els llibres de la Frontera, col·l. Coneguem Catalunya, Barcelona 1986.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. Cerámica y vidrio, dins Ars Hispaniae, vol. X, ed. Plus Ultra, Madrid 1952.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. Romanesque painting, Windenfeld and Nicolson, Londres 1965.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. La pittura romanica in Spagna, Milà 1966.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. Art romànic.
Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya
El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner
Consideracions prèvies
La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada; l’encunyació de monedes segueix un camí paral·lel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència.