Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Il·lustració van realitzar una obra de govern important. El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent (Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782) presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema.

Aprenentatge mediterrani

Els il·lustrats nascuts, o instal·lats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional. És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics.

L’Europa de la Il·lustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries. Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera.

Centres de la cultura il·lustrada europea

L’art romànic català fou presentat al món a París el 1937. La presentació girà a l’entorn d’una gran exposició organitzada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura del Govern francès. El Govern de la Generalitat havia traslladat bona part de les grans obres del romànic català a Olot, on semblava que estaven més protegides dels bombardeigs de l’aviació feixista italiana que al Museu d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors il·lustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Il·lustració.

Alguns dels avenços de la cirurgia i la medicina catalanes del segle de la Il·lustració van tenir una certa irradiació a Europa, a l’Amèrica Hispànica i a les illes del Pacífic i la costa de la Xina. I això a desgrat de la supressió, a partir del 1714, de vuit universitats de la corona catalanoaragonesa, que havia decidit la monarquia borbònica guanyadora de la guerra de Successió.

La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques. Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne.

Fluxos comercials

La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena (quinta) part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic.

La primera llengua europea parlada en aquesta potència econòmica i cultural mundial que és Califòrnia fou la llengua catalana, perquè els primers europeus instal·lats de forma permanent en aquells paratges foren, d’una banda, els soldats professionals i els oficials de l’exèrcit Voluntaris de Catalunya creat el 1762 i, de l’altra, els frares de la província franciscana de Mallorca.