Ab Urbe condita, Tit Livi: PII, 28
Àlbum de croquis, Villard d’Honnecourt, segle XIII: EI, 56, 228
Antifonari de l’ofici cistercenc de Poblet, 1566; (AMPo): O, 346
Antifonari de l’ofici de la Seu Vella de Lleida, 1536; (AMSL): O, 348
Antifonari provinent de la Seu Vella de Lleida, final del XV o principi del XVI; (AACL): PIII, 320, 321
Aplega de capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns del capítol catedral de Barcelona; (dACB): PII, 181
Apocalipsi Douce: PI, 87
Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII. Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres, fortitudines i fins castra, bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat.
Mont-rodon és el nom d’un serrat de forma arrodonida, esmentat des del 1076 com a límit de la parròquia de Sant Genís de Taradell, i que al principi del segle XII va prendre la domus o casa forta construïda al seu vessant nord. La família de cavallers que l’habitava és documentada a partir del 1128, any en què signen en documents expedits pel senyor del castell de Taradell, que els havia confiat la defensa i batllia d’un ampli sector del terme.
Relleu amb la cimera, l’elm i l’escut reials que flanqueja la porta del recinte emmurallat de Poblet i que ha estat atribuït a l’escultor Jordi de Déu.
ECSA – F.Bedmar
Dibuix d’un moliner treballant a la sala de moles en el Llibre dels capítols antichs dels drets universals de la Ciutat de Mallorca (1390). S’hi pot veure la tremuja, la mola volant, la mola fixa i el canaló.
ARM – J.Gual
Els molins fariners de la Vila són extramurs de Montblanc, a 1 km cap a llevant i dins la partida de Vila-salva, a la vora dreta de l’Anguera, poc abans que conflueixi amb el Francolí. Ben a prop seu hi havia l’assentament medieval de Duesaigües o Vila-salva, nucli primigeni de Montblanc que s’acabà abandonant definitivament al segle XIV. Tant el 1155 com el 1163, els privilegis montblanquins esmenten molins, però arquitectònicament els molins de la Vila que han arribat als nostres dies són posteriors, del segle XIII i la primeria del XIV.
El pont del Diable de Martorell, d’origen romà, per on passava la Via Augusta. Va ser reconstruït al final del segle XIII i, novament, després de la Guerra Civil Espanyola.
ECSA – J.Todó
Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada. Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens.
