Dades personals i evolució artística

Es fa díficil parlar de Miquel Nadal com a figura aïllada, ja que per diverses raons apareix sempre documentat amb altres mestres, com Francesc Vergers, Bernat Martorell II i Pere Garcia de Benavarri. De fet, les referències més importants sobre Miquel Nadal es troben a partir del seu contracte amb Bartomeua –vídua de Bernat Martorell– i Bernat Martorell II –fill d’aquest mestre– per fer-se càrrec de l’obrador barceloní del pintor.

Notícies sobre la vida del mestre

Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri (Ribagorça, Osca), està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449. No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén (1422-1459), la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447.

A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú. Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions: formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442. És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol.

Pintor i cortiner de Barcelona i Saragossa, Guillem Talarn era fill de Gabriel Talarn, probablement el cortiner homònim que apareix documentat a Barcelona i Saragossa fins el 1418. Hi ha notícies de la nissaga dels Talarn a partir de Bernat Talarn, corredor d’orella que tingué tres fills: Gabriel, Bernardó –que ingressà en el taller del perpunter Antoni Olzina per aprendre l’ofici el 1393, a l’edat de 13 anys– i Bartomeua.

La primera notícia d’aquest artista és del 1409, any en què, juntament amb el pintor Francesc Oliva, figura com a testimoni del pagament fet a Joan Mates pel retaule dels Sants Tomàs i Antoni de la catedral de Barcelona, conjunt que deixà inacabat Pere Serra a causa de la seva mort. Pere Rovira no apareix de nou fins al 1424.

Taula de la presentació al Temple, del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Aquesta obra, de Joan Antigó, és testimoni de la producció d’un dels tallers més importants del Principat. S’inspira en la mateix escena de Les très belles heures de Jean de Berry (BRB).

BG – G.Serra

La desaparició dels conjunts pictòrics i la disgregació primerenca de les obres en el circuit del comerç han estat els principals motius pels quals l’episodi gòtic de la pintura gironina és encara força desconegut. La prova d’aquesta pèrdua és el fet que el retaule de la Mare de Déu de l’Escala de Banyoles i els compartiments del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries són els únics testimonis, en un període de temps de gairebé trenta anys, capaços d’avalar documentalment la producció d’un dels obradors més importants i de més èxit del Principat: el de Joan Antigó i Honorat Borrassà.