Cases de Banyoles. Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals. Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal. Escala 1/400.
J.Moner
El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener. Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV. A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu.
Les illes i les parcel·les
Malgrat el que pugui semblar, Montblanc conserva poques cases amb estructures arquitectòniques gòtiques. En algunes zones això pot ser un indici que les cases de la vila eren força senzilles, amb murs de base de maçoneria i aixecats amb tàpia, sense elements remarcables, una arquitectura perible, que sovint ha deixat poc rastre, especialment al nucli originari de la vila, al Pla de Santa Bàrbara.
El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona. Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada. Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn.
Rajola encarregada el 1402 a Paterna pel rei Martí l’Humà per al palau barceloní.
R.Manent
A mig camí entre les obres desaparegudes sense deixar a penes rastre i les construccions encara dretes, el Palau Reial Menor tingué la curiosa fortuna de ser enderrocat just després d’una intensa campanya de documentació, de la qual, però, no sempre és fàcil extreure dades segures per al seu coneixement.
El pla de la Seu de Tarragona, amb l’antic casal del Degà a mà esquerra, ara coneguda com Casa Rectoral.
ECSA – G.Serra
Pati central del palau, amb l’escala i la galeria volada del primer pis.
BT – G.Serra
Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven. Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats.
Els antecedents
En color negre, a la planta, els sectors que resten de l’obra gòtica.
AjB – DA, 1992