Retaules de Bernat i Jaume Serra i Valentí Montoliu al bisbat de Tortosa. Se nindica lemplaçament original. Les dades corresponen a lencàrrec de lobra o a la data de la notícia més antiga que sen té.
S. Mata
Bernat i Jaume Serra eren originaris de Tortosa, on aquests germans van néixer vers el 1400-03. Estigueren relacionats amb el pintor de Morella Pere Llembrí o, si més no, amb la seva família, ja que uns dos anys després de la mort de Llembrí, cap al 1423, Bernat Serra ja estava casat amb la seva vídua, Margarida, i més endavant Jaume Serra esposà Agnès, la filla de Pere Llembrí i Margarida. Aquest parentiu, però, no anà aparellat amb cap continuïtat estilística. El 1423 Bernat estava establert com a pintor a Tortosa.
Si es considera que la primera notícia de l’activitat professional del pintor tarragoní Valentí Montoliu data del 1433, que vers el 1439 ja estava casat, que el seu fill gran va néixer cap al 1440, i que la darrera notícia referent a ell és del 1469, es pot suposar que el pintor havia nascut vers el primer decenni del segle XV. El seu destí quedà lligat a la població de Sant Mateu (Baix Maestrat) des del seu enllaç amb Caterina, que era filla d’un botiguer de Tarragona i d’Eulàlia Rossell, una dona originària de Sant Mateu i amb forts lligams familiars amb aquella població.
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores, atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell.
©AHCB, ms. A-398, foli 15v – P.Parer
Lluís Dalmau i l’anhelat retorn a Catalunya d’Alfons el Magnànim
El 26 de febrer de 1443 Alfons IV entrà triomfant a Nàpols, la somiada ciutat estesa entre el peu del Vesuvi i la Mediterrània. Fins aleshores cap rei de Catalunya no havia emprat amb tant talent els recursos a l’erudició, els valors al·lusius de les imatges i l’autoritat de l’antiguitat per crear-se una aurèola de poder la fulgència de la qual enfosquís qualsevol reticència sobre la seva legitimitat i la seva condició de principe nuovo (Rico, 1993, pàg. 55-56).
Pintor d’origen valencià, Lluís Dalmau és un dels màxims exponents de la pintura de caràcter flamenquitzant i el primer que sap desprendre’s en bona part dels ja antics postulats estilístics del segon període del gòtic internacional. L’aparició de la seva signatura al peu del tron del retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Barcelona va motivar el seu reconeixement artístic per la crítica des del segle XIX.
Data: 29 d’octubre de 1443.
Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat.
En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona.
S’ha dit amb raó, i amb això hi ha concordança i plebiscit popular en un ampli marc de la crítica artística catalana i hispana (Company, e.p. [2006]), que la moda pictòrica de l’ars nova o realisme flamenc s’imposà amb gran èxit arreu de l’Europa del segle XV, Catalunya i el País Valencià inclosos.
Jaume Huguet i l’eixir de la dignitat humana
Sant Agustí rentant els peus a Crist, representat com a pelegrí. El 1463 la confraria de blanquers va signar amb Jaume Huguet el contracte per pintar aquest retaule, destinat a l’altar major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona. S’hi veu l’empremta dels ajudants del seu taller.