Els límits del terme de Santa Maria de Sants, d’una extensió el 1897, any de la seva annexió a Barcelona, de 6,4 km² Hostafrancs i Montjuïc (amb els quals actualment conforma el districte III de la ciutat de Barcelona des del 1984). A ponent limitava amb l’Hospitalet de Llobregat per la Riera Blanca des de la travessera de les Corts fins a la mar.

Comprèn la capçalera de la riera de Vallvidrera (afluent, per l’esquerra, del Llobregat a Molins de Rei, que neix sota els turons de can Pasqual, passa pel nucli vell de Vallvidrera, per les planes de Vallvidrera, les Cases de la Rierada i sota Sant Bartomeu de la Quadra).

L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia. En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs. Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa (1917), que hi té estació. Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià.

D’una extensió de 3,5 km² , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent. Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa. D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat. El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent.

Se sap de l’existència de la capella de Santa Cecília, erigida probablement en el segle X. Era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs (entre Sants i Pedralbes) i altres a Bederrida (entre Sarrià i les Corts).

Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda. El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066. El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona (les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608).

Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona. Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat. El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya.

Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda; les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836. Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola (Vallvidrera) fins a la Diagonal. El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat. La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines.

El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual és situada rep el nom de turó d’en Vilana (més amunt del mateix turó fou construït el gran col·legi dels escolapis de Sarrià).