Es graduà el 1965 en economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology (MIT), el 1967, sota la direcció de Robert M. Solow.

D’origen indi, estudià dret a la Universitat de Natal i es doctorà a la Universitat Harvard (1988). Durant el règim de l’apartheid, exercí d’advocada defensora d’activistes contraris a la segregació racial i dels drets dels presos polítics.

Llicenciat en física (1966) i doctor en física (1969) per la Universitat Catòlica de Lovaina. Després d’una etapa com a investigador associat al CERN (1969-71), el 1972 s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on desenvolupà la major part de la seva carrera acadèmica i de recerca. Especialitzat inicialment en física teòrica de partícules, contribuí també al desenvolupament de l’astrofísica de partícules i a l’estudi dels raigs còsmics.

Estudià biologia i biofísica a la Universitat de Constança i es doctorà el 1988 a la Universitat Goethe de Frankfurt amb una recerca desenvolupada a l’Institut Max Planck de Biofísica. Entre el 1988 i el 1993 feu una estada postdoctoral als Estats Units, a les universitats de Yale i Rockefeller (Nova York). El 1993 retornà a l’Institut Max Planck de Biofísica de Frankfurt, on dirigí un grup de recerca.

Estudià química a la Universitat de Münster i bioquímica a la Universitat de Múnic, i es doctorà el 1984 a l’Institut Max Planck de Bioquímica de Martinsried, on desenvolupà la recerca doctoral. Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Syracuse (1985-86), retornà el 1986 a l’Institut Max Planck, on dirigí un grup de recerca fins el 1992. Fou professor de bioquímica a la Universitat de Ratisbona (1992-2004) i de biofísica experimental a la Universitat Humboldt de Berlín (2004-25), de la qual és professor emèrit des del 2025.

Graduat en ciències bioquímiques a la Universitat Harvard (1992), obtingué el doble títol de doctor en medicina i doctor en neurociència a la Universitat Stanford (1998), on posteriorment completà la formació clínica en psiquiatria (2004). Des del 2004 és professor de bioenginyeria i de psiquiatria i ciències del comportament de la Universitat Stanford, on ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria científica. Des del 2014 és també investigador del Howard Hughes Medical Institute.

Desenvolupada principalment en el camp de la neurociència, l’optogenètica permet actuar amb una gran precisió espacial i temporal sobre tipus cel·lulars definits genèticament, especialment neurones, i estudiar-ne la funció en organismes vius. Es basa en la introducció en aquestes cèl·lules de gens que codifiquen proteïnes sensibles a la llum, principalment opsines microbianes. Entre les més utilitzades hi ha les canalrodopsines, que actuen com a canals iònics activats per la llum.

Els orígens del grup es remunten al 2010, quan el cantant, compositor i guitarrista Josep Montero Pujolar començà a interpretar les seves composicions amb diversos músics osonencs, entre els quals Arnau Tordera, Miquel Portet i Àlex Pujols.

El 2012 el projecte es reformulà i el grup consolidà una formació estable amb Josep Montero (veu i guitarra) al capdavant, Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Guillem Realp (baix), Miquel Biarnés (trombó i percussió), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxo).

El 1939 la seva família s’exilià a Montpeller (França) i el 1942 a Mèxic, país on es llicencià en lletres hispàniques a la Universidad Nacional Autónoma de México. Feu un postgrau a la Universitat de la Sorbona de París i treballà com a traductora de l’ONU, com el seu germà Manuel Duran i Gili.

Destacà com a difusora de la memòria de l’exili català a Mèxic i divulgadora acadèmica de la cultura, la llengua i les obres dels autors catalans. Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2022).

El terme procedeix del grec kákistos (‘el pitjor’), superlatiu de kakós (‘dolent’), i krátos (‘poder’, ‘govern’), i significa literalment ‘govern dels pitjors’, per oposició a aristocràcia, etimològicament ‘govern dels millors’.