Els romans la consideraren la Britània bàrbara. Era habitada pels pictes i caledonians, pobles bel·licosos, fet que obligà els romans a construir-hi l’anomenat mur d’Adrià.
Fou creat el 2017 per a distingir la millor novel·la publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018. El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes.
És banyada al N i al SW per l’oceà Atlàntic, a l’W per la mar d’Irlanda, al S per la Mànega i a l’E per la mar del Nord.
Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya. Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat. Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats. Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona. Al final del 1938 s’exilià a París.
Fill del poeta Joan Maragall. Autodidacte, estigué influït per l’impressionisme. Exposà a París, Perpinyà, Ceret —on visqué molts anys— i Barcelona. El 1964 publicà Quaderns autobiogràfics, la traducció catalana d’Histoire d’une âme, els escrits autobiogràfics de Teresa de Lisieux.
S’afilià a les Joventuts Socialistes el 1975 i, del 1997 al 2001, fou secretari general del Partido Socialista de Euzkadi-PSOE. Arran del pacte de Lizarra (1998) s’aproximà al Partido Popular de Jaime Mayor Oreja per a derrotar el PNB en les eleccions al Parlament basc del 2001, però en no aconseguir-ho dimití el càrrec. Conseller de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas des del 2008, el 2014 fou cofundador de la plataforma espanyolista Libres e Iguales, creada per combatre l’independentisme català.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 32
- Pàgina següent