Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i diplomada en magisteri per la Universitat de Vic. Impartí la docència durant més de vint anys. Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou regidora de l’Ajuntament de Vic (2007-15), amb competències en diversos àmbits, com educació, cultura, comerç i turisme, i del 2015 fins al maig del 2023, alcaldessa.
Les pacanes, consumides fresques o seques, tenen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria. Es conreen principalment als Estats Units, amb més del 60% de la producció, i a Mèxic (25%).
Vida
Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional. Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques. Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte. Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intel·lectuals, entre els quals hi havia l’escriptor J.A.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic. Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil. Debutà a El cementerio de las àguilas (1938), del cineasta Luis Lezama. D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda (1942), dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy; Hipólito el de Santa (1949), de F. de Fuentes; La malcasada (1950), de José Díaz Morales; Amor perdido (1950), de M.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat. Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal.
Teatre
Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà. El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea.
Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes. El museu s’obrí al públic com a col·lecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa (1940-2025) i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la col·lecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons. Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998.