La Col·lecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20.000 unitats. El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX.
Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña, amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle: l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña. Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona (1970-76).
Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan.
Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional.
Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón (1934), un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema. Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals. Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat. Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida.
El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia. Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart. El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics. Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia.
Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni.
Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes. Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons (La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades, etc.), que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE (1972-92).