De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València. Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu.
En les expedicions que comandà cap a la península de Califòrnia (1774-76), fundà la que havia d’esdevenir ciutat de San Francisco. Fou governador de Mèxic (1777-88).
Autor de Discursos sobre los medios que pueden facilitar la recuperación de Aragón (1768) i El comercio de granos mitigado (1795).
D’origen modest, hagué de treballar en feines diverses fins que l’èxit de Der Pfarrer von Kirchfeld (‘El rector de Kirchfeld’, 1870) li permeté de lliurar-se al teatre. A més d’una quinzena de peces dramàtiques, que sovint insinuen el naturalisme, deixà narracions, d’entre les quals destaca la novel·la Der Sternsteinhof (‘La hisenda de Sternstein’, 1885), que, com la resta de la seva l’obra, és de tema rural i d’intencions didàctiques.
Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma. Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions; el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930. La seva contribució al dret internacional ha estat abundant.
Filla única d’una de les famílies de l’alta societat barcelonina, els Anzizu-Vila, amb vincles amb els Bacigalupi, els Girona i els Güell, quedà òrfena en l’adolescència, primer dels pares i després dels avis. Estigué sota la protecció de l’industrial Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López, filla dels marquesos de Comillas, mecenes d’Antoni Gaudí i de Jacint Verdaguer, el qual es convertí en el seu mentor i encoratjà la seva vocació religiosa i literària.
Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid (1829), apotecari de cambra de la reina regent (1835), substitut de càtedra i secretari interí del Reial Col·legi de Sant Victorià de Barcelona (1841), titular de la càtedra de mineralogia i zoologia (1845) i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona (1857-65). Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico (1842).
Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador; l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa. Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai. Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia (que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao) que dominà el nord de la Xina. Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa.
Professà a l’orde mercedari el 1652. Ocupà diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana. A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi. Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.
Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística. Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers. Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores.