Fou el màxim representant de les classes mestisses veneçolanes enfront dels criolls dirigits per Simón Bolívar. S'enfrontà diverses vegades a aquest, però, vençut finalment a Aragua (1817), fou executat.
Graduat per l’Istituto Politecnico de Milà (1964), en fou professor fins el 1968. Ha treballat amb Franco Albini, Louis Kahn, Z.S. Makowsky, Richard Rogers, amb el qual s’associà en 1970-78 i Peter Rice. Des del 1981 té el seu propi estudi (Renzo Piano Workshop) amb oficines a París, Gènova i Nova York.
De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers. Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, cal·ligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu. Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica; n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies (1965).
Periodista ocasional, assolí una certa fama com a llibretista de moltes òperes de Verdi: Ernani (1844), Macbeth (1851), La traviata (1853), La forza del destino (1863), etc, i d’algunes de Mercadante, els Ricci, etc. Morí en la misèria.
Destacà com a intèrpret i compositor de tangos ( Balada para un loco, Libertango ), així com en obres de més envergadura, com l’òpera María de Buenos Aires (1967) o l’oratori El pueblo joven (1970).
Ordenat de sacerdot el 1764, l’any següent se n'anà a Palerm per ocupar una càtedra de matemàtiques superiors. El 1791 fundà un observatori astronòmic que situà a la torre del Palau Reial. A partir del 1792 inicià una llarga sèrie d’observacions i publicà un catàleg de 7 646 estels; el 1801 descobrí el primer asteroide conegut, al qual donà el nom de Ceres. A partir de l’any 1817 dirigí la construcció de l’observatori de Capodimonte.