El seu nom real era Édith Gassion. Es crià d’una manera irregular; restà cega a tres anys, però recuperà la vista. Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45; descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre. Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de J.Cocteau, Michel Prévert, etc. També protagonitzà algunes pel·lícules.

D’origen incert (libi o kušita), conquerí les principals ciutats del Mitjà i Alt Egipte. El relat de les seves victòries aparegué a l’estela trobada al djebel Barkal (1862), prop de Napata. Retirat a Núbia, fou enterrat a la piràmide del seu nom a el-Kurru. Fou succeït pel seu germà Shabako.

Estudià jurisprudència a Roma. Inspector general de les duanes pontifícies, el 1847 fou elegit gonfanoner de Spoleto. Lluità al Vèneto contra Àustria (1848). Membre de l’assemblea constituent de Roma, s’exilià (1849-60) en caure la república. Fou batlle (1870) i diputat de Roma.