Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona. Més tard ocupà el mateix càrrec al convent de les Descalzas Reales de Madrid. Autor d’una vintena d’oratoris, entre els quals Traslación del Testamento (1729), El triunfo del pecado (1730), El macabeo (1731), Amore consurgens (1732) i, sobretot, El sacramento del amor.
Fou austriacista i el 1706 el rei arxiduc Carles III el féu cavaller. Defensà Barcelona (1706), lluità a Aragó (1707) i defensà Girona (1711) i Hostalric. Nomenat governador de Gaeta pel rei arxiduc, ara emperador, restà a l’estranger en caure Barcelona (1714). El 1731 l’emperador li concedí el comtat de Picalquers.
Professor a París, estudià les funcions analítiques uniformes i les equacions diferencials lineals amb coeficients periòdics. Ideà un mètode d’aproximacions successives per a resoldre equacions diferencials. Estudià analíticament les funcions algèbriques i llurs integrals. Publicà, entre altres obres, Traité d’analyse (1891-95), en tres volums, i Equations fonctionnelles (1929).
Vida
Cosí germà de l’actriu Emília Guiu, s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina. Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà. Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller.
Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà (1667) el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques. Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon (prop d’Amiens) i Malvoisin (prop de París). El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so.
Professor de física a Basilea, Zuric i Brussel·les, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf, que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste (1953), permeté l’exploració de fons marins a més de 10.000 m de profunditat.
Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco. Fou mal alumne en els primers estudis. Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni. El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s’establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d’Antoni Caba. La Primera Comunió figurà a l’Exposició de Belles Arts del 1896. Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4.
Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi. Lluità a Lützen (1632). Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia (1633) i els combaté a Nördlingen (1634). El 1639 derrotà França a Thionville. Vençut pels suecs a Wolfenbüttel (1641) i a Breitenfeld (1642), més tard lluità als Països Baixos, al costat de Castella. Esdevingué capità general.