Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalanoaragonesa el 1396. Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona. Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou.
Membre del partit comunista, participà amb les brigades internacionals en la Guerra Civil Espanyola de 1937-39. Després de la Segona Guerra Mundial ocupà les carteres de l’interior (1946-48) i d’afers estrangers (1948-49). Acusat de crims contra l’estat, ja sota el règim soviètic, fou executat. El 1956 el seu nom fou rehabilitat.
Estudià a Peterburg i Moscou. Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra (1891). El 1893 estrenà l’òpera Aleko. Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA. Des d’allí continuà fent gires artístiques.
Des del 1841 participà activament en la lluita contra els ocupants turcs. Publicà articles en diaris i revistes, alguns creats per ell mateix. És autor del primer poema revolucionari en la literatura búlgara Gorski p'tnik (‘El caminant dels boscs’, 1857), poema èpic d’exaltació del moviment d’alliberament nacional, molt popular i d’una gran repercussió en la literatura búlgara.