Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units (1879). L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall.
Advocat, es doctorà a París en ciències polítiques i econòmiques. Milità des de jove a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor (1905), diputat per Barcelona (1914 i 1918-23) i senador (1916-18). Durant la Primera Guerra Mundial creà una societat d’amics de França i participà activament en la campanya de formació de batallons de voluntaris catalans pro aliats. L’any 1923 el govern francès li concedí la Légion d’Honneur. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i l’any 1924 dimití la presidència de l’Ateneu Barcelonès en solidaritat amb l’Ateneu de Madrid.
Impulsor del cooperativisme, fundà una cooperativa de consum a Weyersbusch (1846), així com diverses cooperatives agràries (Raiffeisenvereine) i de crèdit. Publicà Die Darlehenskassenvereine (‘La unió de les caixes de préstec’, 1866) i fundà (1879) el periòdic Landswirtschaftliches Genossenschaftblatt, òrgan de les cooperatives.
Germà de Frederic Rahola i Trèmols. Es dedicà a la medicina i exercí a la seva vila natal.
Anà a la península Ibèrica acompanyant el monjo Bernat, futur arquebisbe de Toledo. Elegit bisbe d’Osma (1109), succeí Bernat a la seu toledana (1125), on organitzà una escola de traductors que féu accessibles l’astronomia, la física i les matemàtiques dels àrabs.
Es llicencià en història a la Universitat de València. Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 (Al vent) amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc (1963). El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar.
Començà com a orfebre al taller d’un germà del pintor F.Francia i influït per Dürer s’inicià en el gravat. A Roma entrà al servei de Rafael per reproduir les seves obres, que contribuí a difondre arreu d’Europa. Fins al s. XX fou considerat el gravador més important del Renaixement italià. Reproduí també obres de Miquel Àngel, G.Romano, etc.
Fou sacerdot (1324), religiós franciscà i beguí, i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó (1326); més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc.