De família de bramans, la seva vida fou marcada per experiències místiques, que el portaren a un reconeixement de les diverses religions com a camins múltiples a l’única veritat. La intervenció de l’asceta Totapuri l’ajudà a atènyer l’experiència suprema de la no-dualitat (advaita). Després de mort, Vivekānanda organitzà la comunitat dels deixebles, coneguda per Rāmakriṣhṇa Missions.
Antic deixeble de Rāmānuja, se'n separà amb dotze deixebles. El nou ensenyament, gairebé idèntic al de Rāmānuja, es caracteritzà, sobretot, per l’obertura a tothom, sense distinció de castes, fins i tot de no hindús.
Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru. Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom. També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals. En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat. Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física.
Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge (Anglaterra) sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues. Publicà Collected Papers (1927, reeditat el 1962).
Fou professor a les universitats de Mòdena i Pàdua. Publicà De morbis artificium diatriba (1700), tractat on descriu diverses malalties professionals. Pot ésser considerat com el creador de la medicina laboral: analitzà malalties com la silicosi, la pneumoconiosi, emmetzinaments diversos, etc.
Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París. S'instal·là a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx (Pollença), que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una col·lecció de quadres. Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa.