A partir del 1427 lluità a favor de Carles VII de França al costat de Joana d’Arc, i el 1429 fou nomenat mariscal. Es retirà el 1435 amb una gran fortuna. Acusat més tard de pràctiques de bruixeria, fou condemnat i ajusticiat. Sovint s’ha relacionat amb l’origen de la llegenda de Barbablava.
Col·laborà en el projecte Manhattan (1942), que conduí a la bomba nuclear. Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York. El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B. Mottelson, pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules.
Dominicà, és autor d’una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d’uns Villancicos para cantar las religiosas (1829).
Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalanoaragonesa el 1396. Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona. Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou.
Membre del partit comunista, participà amb les brigades internacionals en la Guerra Civil Espanyola de 1937-39. Després de la Segona Guerra Mundial ocupà les carteres de l’interior (1946-48) i d’afers estrangers (1948-49). Acusat de crims contra l’estat, ja sota el règim soviètic, fou executat. El 1956 el seu nom fou rehabilitat.
Estudià a Peterburg i Moscou. Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra (1891). El 1893 estrenà l’òpera Aleko. Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA. Des d’allí continuà fent gires artístiques.