Des del 1841 participà activament en la lluita contra els ocupants turcs. Publicà articles en diaris i revistes, alguns creats per ell mateix. És autor del primer poema revolucionari en la literatura búlgara Gorski p'tnik (‘El caminant dels boscs’, 1857), poema èpic d’exaltació del moviment d’alliberament nacional, molt popular i d’una gran repercussió en la literatura búlgara.
De família de bramans, la seva vida fou marcada per experiències místiques, que el portaren a un reconeixement de les diverses religions com a camins múltiples a l’única veritat. La intervenció de l’asceta Totapuri l’ajudà a atènyer l’experiència suprema de la no-dualitat (advaita). Després de mort, Vivekānanda organitzà la comunitat dels deixebles, coneguda per Rāmakriṣhṇa Missions.
Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru. Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom. També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals. En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat. Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física.
Antic deixeble de Rāmānuja, se'n separà amb dotze deixebles. El nou ensenyament, gairebé idèntic al de Rāmānuja, es caracteritzà, sobretot, per l’obertura a tothom, sense distinció de castes, fins i tot de no hindús.
Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge (Anglaterra) sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues. Publicà Collected Papers (1927, reeditat el 1962).