Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals. Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg (es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys), el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae, que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati. Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733.

La seva obra reprèn les anàlisis de Cussier, Sapir i Whorf sobre la funció constitutiva del llenguatge i les tesis de Durkheim sobre la relació entre estructura social i estructures típiques i les sotmet a proves empíriques. La seva teoria, allunyada de la de Chomsky, ha incidit sobre les ciències de l’educació, la psicolingüística i la psicologia evolutiva. Autor de nombrosos articles, alguns d’ells foren aplegats a Class, Codes and Control, en quatre volums (1971-90).