Fill de Pere Boïl i Castellar. El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca. Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit. El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim. Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella (1430). Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça (1435). Formà part d’algunes ambaixades; el 1434 d’una prop del papa. Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols (1436-42) i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç (1442).

De les escenes aristocràtiques i galants a l’estil de Fragonard, passà als temes revolucionaris i a les escenes burgeses de gènere. Fou detallista, bon retratista i dotat d’un sentit elegant de la composició (L’arrivée de la diligence, 1803, Musée du Louvre, París).

Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta. Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians (1962) de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana (1996).

Els seus escrits inicials foren de caràcter misticoreligiós. Després tingué una segona etapa, començada amb la fundació de la revista modernista “Rinnovamento” (1907). És autor de les proses Il peccato ed altre cose (1914).

Juntament amb R.B. Bunsen, G.R. Kirchchoff i W. Crookes establí els fonaments de l’anàlisi espectroscòpica. Descobrí espectroscòpicament l'eka-alumini (1875), que ulteriorment D&I. Mendelejev demostrà que era el gal·li; també descobrí el samari (1879) i el disprosi (1886).

Fou un dels precursors de l’Académie Française (1634). És autor de Pyrame et Lysimène (1633), La belle plaideuse (1655), La belle invisible (1656).