Reuniren una important col·lecció de pintures de primitius germànics que, adquirida l’any 1827 pel rei Lluís I de Baviera, passà a formar part de la Münchener Alte Pinakothek. Foren també els promotors de l’acabament de les obres de la catedral de Colònia, interrompudes des del 1559. Aquesta revaloració de l’art medieval fou una de les bases principals de la ideologia estètica del Romanticisme i originà el conreu de l’estil neogòtic.
Exercí a Hanoi el càrrec de vice-résident de França. El recull Li gabian (1891), influït pel simbolisme, expressa un enyorament tenyit d’exotisme oriental.
Les seves obres essencials són l’església de Jesús de Setúbal (des del 1492), el monestir dels jerònims de Belém (1500-16) i les capelas imperfeitas del monestir de Batalha (1509-19).
Fundà, a París, el grup català Canigó. Col·laborà, entre altres revistes, a Revue Catalane, on publicà (1915) L’àliga blanca, poema al·legòric contra l’imperi alemany.
Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Mare de Déu amb l’infant Jesús (1806).
Treballà amb els germans Tramulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic. Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766) i Sant Miquel dels Sants (1779).
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva. Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk (1966), que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous. Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo (1971), que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països. Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà.