Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l’Acadèmia dels Adorants (1599).
Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona; fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella. Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè.
Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli (1374), fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines.
Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises. Fou creat cardenal (1397) pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria.
Conseller, tresorer (1302-06) i mestre racional (1306-20) del rei Jaume II. Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó. Portà a terme diverses ambaixades: el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins; i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors. Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí. Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València.
Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d’honor i capità de la torre del pont d’Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411.