Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’Estat espanyol. Reuní importants col·leccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres. Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves col·leccions als museus de Madrid.
Fou catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalá, fundador de l’Academia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V. Publicà dos tractats mèdics, Hippocrates defendido (1711) i Hippocrates aclarado (1716), objecte de diverses controvèrsies per la nova orientació que donava a la cirurgia.
La seva pintura és de caràcter expressionista, curosament realitzada i molt personal. L’any 1950 formà part del col·lectiu artístic grup Postectura. Des del 1964 treballà, també, en l’ensenyament de l’art i creà el grup artístic Estampa Popular a Barcelona. Amb el seu marit Ricard Creus participà en la fundació de L’Arc (1967), escola de tècniques d’expressió. Col·laborà en l’orientació pedagògica d’educadors.
Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933. Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional (fiscorn baix, de quatre pistons). Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com: Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà de l’escriptor i editor Maur Maria Boix i del poeta Josep Maria Boix. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, n’ocupà la càtedra Consolat de Mar i en fou director del departament de sociologia.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà del sociòleg Emili M. Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix. Fou director literari de l’editorial Vergara. La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M. Boix i el poeta Josep M. Boix. Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949.