Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà del sociòleg Emili M. Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix. Fou director literari de l’editorial Vergara. La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M. Boix i el poeta Josep M. Boix. Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949.
Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus (1687). Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme (1697). L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president.
Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).
Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí. Fou vicepresident (1731-33) i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà en les lluites d’Itàlia (1733-37) i fou ràpidament ascendit. Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa.
Estudià a la Universitat de Barcelona i després a Ginebra amb Jean Rousset, on es llicencià en literatura francesa. Des del 1991 és catedràtica de filologia francesa de la UNED. El 1997 es doctorà en filologia catalana.