Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis, és autòctona del nostre país. Altres espècies, com Aphelandra aurantica, es cultiven en jardineria com a plantes d’interior. Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades. Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides. El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat. La corol·la, simpètala i de tub curt, té un llavi superior gairebé enter (o absent) i un d’inferior ben desenvolupat i trífid. L’androceu consta de quatre estams didínams (dos de llargs i dos de més curts) inserits al tub de la corol·la. Els grans de pol·len mostren una extraordinària variabilitat pel que fa a les ornamentacions i als sistemes d’obertura. L’ovari, bicarpel·lar i súper, origina una càpsula de dehiscència explosiva.
Tiges floríferes d’acant o carnera (Acanthus mollis) en plena floració. Observeu que les flors, sostingudes per una bràctea de nervis ben marcats, tenen un llavi inferior molt més llarg que el superior, i que aquest és una mica còncau. A la part de baix es poden veure fragments de les típiques fulles d’aquesta planta.
Enric Curto
La carnera (Acanthus mollis), autòctona d’algunes de les parts més càlides del nostre país, es troba molt sovint plantada o subespontània. Fa una roseta de fulles basals, de 20 a 60 cm de llargada, pinnatífides o pinnatisectes i tan elegants que l’arquitectura grega les va utilitzar (juntament amb les d’A. spinosus) com a motiu ornamental; hom pot veure-les reproduïdes als capitells corintis. Del mig de la roseta surt la tija florífera, que pot ultrapassar 1,5 m d’alçada. La corol·la, de 3 a 5 cm de llargada, és blanquinosa, amb els nervis porpres. La carnera viu principalment en indrets ombrívols, a les contrades mediterrànies.