Es tracta d’una família de distribució cosmopolita que comprèn cinc gèneres i unes 40 espècies. És molt pròxima a les gencianàcies, dins de les quals és inclosa per alguns autors, però se’n separa, entre altres caràcters, per la prefloració i perquè la disposició de les fulles és esparsa.
El trèvol d’aigua (Menyanthes trifoliata), l’única espècie de la família que es fa als Països Catalans, és una herba perenne que viu a terres inundades o molt humides, en climes de tendència atlàntica (Vall d’Aran, etc.). El rizoma subterrani emet tiges herbàcies d’uns 40 cm que duen unes fulles compostes de tres folíols, peciolades i més aviat grosses. Les flors, de color blanc o rosat, formen raïms en grups de deu a vint. Els verticils periàntics, com l’androceu, tenen cinc peces. Els sèpals, d’àpex arrodonit, són soldats per la base com els pètals. Aquests formen un tub obert a la base del qual són soldats els estams, disposats de manera alternada amb els lòbuls de la corol·la. L’ovari és constituït per dos carpels soldats que deixen al seu interior una sola cavitat. El fruit és una càpsula que s’obre per dues valves. El trèvol d’aigua posseeix una substància amarga, la meniantina, de valor medicinal, que s’ha utilitzat com a tònic i per a combatre la febre.