Eugeni Sierra
Constitueixen una família monogenèrica, molt afí de les convolvulàcies, dins la qual és inclosa per alguns autors. El gènere Cuscuta és cosmopolita i presenta unes 150 espècies totalment paràsites de plantes superiors. De cos vegetatiu (corm) molt simplificat, no tenen ni arrels ni fulles ni cotilèdons. Les tiges, llargues, volubles i profusament ramificades són de color roig o groguenc i, per tant, mancades de clorofil·la. Mitjançant haustoris es fixen per diversos punts als hostes i d’aquesta manera n’extreuen l’aliment. Poc després que les granes germinin, la rel mor i la tija s’allarga fent amples cercles. Si en aquest trajecte la gemma terminal entra en contacte amb un possible hoste, s’hi entortolliga i desenvolupa els haustoris. Les flors són pentàmeres o tetràmeres. La corol·la, de color blanc o rosat, presenta un tub curt, a l’interior del qual hi ha unes esquames laciniades encarades als estams. El fruit, generalment bicarpel·lar, és una càpsula indehiscent o irregularment dehiscent. Les espècies del gènere Cuscuta parasiten plantes de famílies molt diverses: papilionàcies, labiades, ericàcies, compostes, etc. Els individus més ben desenvolupats semblen talment cabelleres entortolligades entre les branques dels seus hostes, i per això han rebut noms diversos, com pèls, cabells d’àngel, cabells de romaní, etc.
Fototeca.cat / MC
Cuscuta epithymum, una de les espècies més esteses al nostre país, té les tiges primes i les flors rosades, disposades en petits glomèruls de 5 a 10 mm de diàmetre. Es troba en hàbitats molt variats a bona part del país. Pròxima a aquesta espècie és C. europaea, de caràcter més muntanyenc i amb uns glomèruls de flors més grossos i les tiges sensiblement més gruixudes. A més, és marcadament nitròfila i sol parasitar herbes d’ambients ruderals.