Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis.
A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera, amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues. El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant. Les flors es disposen en un espàdix linear que surt de la part interior d’una fulla que es dilata inferiorment, formant una espata. Sovint són hermafrodites, però també hi ha plantes monoiques i dioiques. A les espècies monoiques, com Zostera, les flors masculines i femenines es disposen alternades a l’espàdix. La flor femenina consta d’un pistil nu, amb un únic primordi i amb dos llargs estigmes que sobresurten de l’espata. Les flors masculines, formades cadascuna d’una sola antera, maduren d’un a tres dies més tard que les femenines. Els grans de pol·len tenen la mateixa densitat que l’aigua de mar i segreguen una substància enganxosa que fa que si un d’ells entra en contacte amb un objecte fi, estret i flexible, com per exemple els estigmes, s’entortolliga ràpidament al seu voltant.