Liliàcies (1-5) i esmilacàcies (6). 1 Galzeran (Ruscus aculeatus): a aspecte general amb flors i fruits sobre els fil·locladis (x 0,5); b flor femenina (x 3); c flor masculina (x 3). 2 Esparreguera boscana (Asparagus acutifolius): a aspecte general (x 0,5); b detall d’una flor ix 3). 3 Esparreguera de gat (Asparagus albus): a aspecte general (x 0,5); b branqueta amb flors (x 1,5); c detall d’una flor (x 3). 4 Raïm de guineu (Paris quadrifolia): a aspecte general (x 0,5); b fruit (x 2). 5 Segell de Salomó (Polygonatum odoratum): aspecte general de la planta amb flors i fruits (x 0,5). 6 Arítjol (Smilax aspera): a aspecte general amb flors i fruits (x 0,5); b flor femenina (x 3); c flor masculina (x 3).
Eugeni Sierra
Antigament incloses dins la família de les liliàcies, actualment hom separa les esmilacàcies per alguns caràcters foliars i, sobretot, pel fet que els seus representants són plantes dioiques. Comprèn només quatre gèneres, però és una família molt diversificada, amb quasi 400 espècies, pràcticament totes de les zones tropicals i subtropicals. Són plantes rizomatoses i lianoides, robustes, amb tiges espinoses i fulles coriàcies que, d’una manera atípica dins les monocotiledònies, mostren una nervació reticulada. El gènere més freqüent és Smilax, que comprèn unes 350 espècies, d’algunes de les quals hom obté un preparat farmacèutic anomenat sarsaparella.
Al nostre país és molt freqüent l’arítjol (Smilax aspera), una liana espinosa amb circells ben desenvolupats, de fulles coriàcies cordiformes, triangulars i amb el marge curtament espinós; floreix al final de l’estiu amb unes flors groguenques que, a la tardor, es transformen en uns petits fruits rodons i vermells. És una planta mediterrània molt característica als alzinars, les màquies, les garrigues i les bardisses de terra baixa. A les Balears, en hàbitats semblants però sobretot entremig de les pedres, a les zones ventejades, hi apareix la varietat balearica, amb molt pocs circells, i que, com que gairebé no té fulles o les té molt estretes, pren l’aspecte d’un embolic de tiges.