Durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una important indústria del luxe a Barcelona: la dels guants. En començar el segle havien esdevingut un complement indispensable no sols de la indumentària d’home de la noblesa i de l’alta burgesia, sinó també de la de dona, que necessitava guants curts per al vestit de dia i llargs per als vestits de nit —que solien ser de màniga curta. La indústria guantera barcelonina s’especialitzà en el guant femení. Eren guants de pell de cabritilla que, gràcies als avenços en l’adoberia, arribaren a ser peces de gran finor i d’un color blanc intens. Són molt interessants les decoracions amb què s’ornamentaven, corresponents estilísticament al neoclassicisme i al Romanticisme. Les tècniques de decoració eren el trepat i el dentat per a les manyoples, i l’estampat, el pintat i el brodat per a la zona corresponent a la mà. L’estampat podia ser en negre formant dibuixos geomètrics de losanges amb decoracions vegetals i de trofeus a l’interior, amb formes escacades combinades amb temes vegetals. Les ornamentacions es podien acolorir sobre el contorn estampat en negre. Les temàtiques de les decoracions acolorides eren de tipus figuratiu amb escenes mitològiques inspirades en l’antiguitat clàssica, com nimfes, Venus i les Tres Gràcies, Hipòmenes i Atlanta; inscripcions amoroses; temes de la literatura romàntica, com Pau i Virgínia; òperes que es representaven a Barcelona contemporàniament a la fabricació dels guants, com La Vestale, de Spontini, i Semiramide, de Rossini, i escenes galants amb personatges vestits a l’antiga o vestits a la moda de les dècades dels anys vint i trenta. La decoració podia ser també brodada amb sedes policromes, brodat que es feia separadament del guant i s’hi aplicava posteriorment. Les decoracions en negre de tipus geomètric decoraven tot el guant; les de temes figuratius, tant acolorides com brodades, ocupaven només la part corresponent al revers de la mà.
De les manufactures guanteres existents a Barcelona durant la primera meitat del segle només en resten dos noms coneguts, el de Francisco Torroella i el de Félix Rovira, perquè se n’han trobat les marques als guants que s’han conservat. Però una prova que hi havia d’haver més manufactures és el fet que els guanters barcelonins fossin molt elogiats en l’exposició que tingué lloc al Real Conservatorio de Artes de Madrid el 25 de juliol de 1828. El renom dels guants barcelonins de la primera meitat del vuítcents no restà restringit a l’àmbit de Barcelona i Madrid, sinó que tingueren clientela europea, com prova el fet de trobar guants de manufactura barcelonina d’aquesta època en diferents museus europeus.